El poni és una varietat de cavall domèstic caracteritzada per la menor alçada (≤ 1,48 ma la creu sense ferradures), resultat d'adaptacions naturals i selecció artificial. Encara que conserva totes les característiques anatòmiques dels cavalls, presenta proporcions corporals més compactes: cos robust, potes curtes, coll fort i crinera abundant. El seu sistema digestiu està dissenyat per aprofitar pastures de baixa qualitat durant llargues hores de pasturatge. Els ponis han evolucionat en regions muntanyoses i fredes com les Illes Britàniques, Escandinàvia i Àsia Central, cosa que explica el seu pelatge dens i la seva capacitat per emmagatzemar energia. A nivell sensorial, tenen agudesa auditiva i olfactiva, i una excel·lent visió lateral. La dentició està adaptada a tallar i triturar fibra vegetal. Hi ha múltiples races de ponis, des del Shetland, de menys d'un metre, fins al Connemara o el Haflinger, amb característiques més semblants al cavall. La seva longevitat, rusticitat i versatilitat els ha convertit en animals de companyia, tir i teràpia.

El comportament del poni és similar al del cavall, encara que amb matisos lligats a la seva intel·ligència i rusticitat. Són animals gregaris i sociables que estableixen jerarquies clares dins del grup. En rajades, solen formar llaços duradors, especialment entre mares i cries. Els ponis són curiosos, atents i tenen una gran memòria, cosa que en facilita l'ensinistrament amb reforç positiu. No obstant això, es poden mostrar tossuts si no confien en el cuidador o si detecten inseguretat. Són animals diürns, actius des del clarejar fins al vespre, dedicant gran part del dia al pasturatge i al descans en posició de peu. Són hàbils per escapar de recintes mal tancats i poden desenvolupar comportaments repetitius (estereotípies) si es troben confinats sense estímul. Les races de menor mida són emprades amb freqüència en activitats eqüestres per a nens i en teràpies assistides, gràcies al seu caràcter dòcil i predictible. Alguns ponis assilvestrats mantenen comportaments similars als dels cavalls salvatges.

Com a subespècie domèstica, el poni no es troba sota amenaça global, però moltes de les races tradicionals estan en declivi a causa de la mecanització del camp i la pèrdua d'usos rurals. Races com l'Exmoor, Dartmoor, Asturcón o Garrano han estat incloses en programes de conservació genètica per entitats nacionals i internacionals. Tot i que l'Equus ferus caballus no està avaluat per la Llista Vermella de la UICN, el seu ancestre salvatge directe (Equus ferus) està catalogat com a “En perill” a causa de la pèrdua d'hàbitat i la hibridació. Alguns ponis viuen en semillibertat en reserves naturals com el New Forest (Regne Unit), on compleixen funcions ecològiques importants, com el control del matoll i el manteniment de pastures obertes. En aquests casos, la seva gestió inclou seguiment veterinari, control de natalitat i protecció davant del trànsit rodat. Les organitzacions de races pures promouen el registre genealògic, la cria ètica i la recuperació de llinatges tradicionals.