Èquids
Perissodàctil
Mamífers
~330–450 dies
Usualment 1 poltre, rarament dos
No aplicable; raça domèstica base, però algunes variants de poni (Shetland, Exmoor) inclouen programes de conservació genètica patrimonial.
Consum fonamental diari de pastura i fenc; en estables reben cereals (civada, ordi, blat de moro), pinsos concentrats i farratges com alfals i trèvol. Necessiten de 7–11 kg/dia i entre 38–45 L d'aigua.
En llibertat: Les poblacions semisalvatges mantenen el contacte amb l'ésser humà. En captivitat: Fins a 30–40 anys, amb registres excepcionals >40 anys
El poni és una varietat de cavall domèstic caracteritzada per la menor alçada (≤ 1,48 ma la creu sense ferradures), resultat d'adaptacions naturals i selecció artificial. Encara que conserva totes les característiques anatòmiques dels cavalls, presenta proporcions corporals més compactes: cos robust, potes curtes, coll fort i crinera abundant. El seu sistema digestiu està dissenyat per aprofitar pastures de baixa qualitat durant llargues hores de pasturatge. Els ponis han evolucionat en regions muntanyoses i fredes com les Illes Britàniques, Escandinàvia i Àsia Central, cosa que explica el seu pelatge dens i la seva capacitat per emmagatzemar energia. A nivell sensorial, tenen agudesa auditiva i olfactiva, i una excel·lent visió lateral. La dentició està adaptada a tallar i triturar fibra vegetal. Hi ha múltiples races de ponis, des del Shetland, de menys d'un metre, fins al Connemara o el Haflinger, amb característiques més semblants al cavall. La seva longevitat, rusticitat i versatilitat els ha convertit en animals de companyia, tir i teràpia.
El comportament del poni és similar al del cavall, encara que amb matisos lligats a la seva intel·ligència i rusticitat. Són animals gregaris i sociables que estableixen jerarquies clares dins del grup. En rajades, solen formar llaços duradors, especialment entre mares i cries. Els ponis són curiosos, atents i tenen una gran memòria, cosa que en facilita l'ensinistrament amb reforç positiu. No obstant això, es poden mostrar tossuts si no confien en el cuidador o si detecten inseguretat. Són animals diürns, actius des del clarejar fins al vespre, dedicant gran part del dia al pasturatge i al descans en posició de peu. Són hàbils per escapar de recintes mal tancats i poden desenvolupar comportaments repetitius (estereotípies) si es troben confinats sense estímul. Les races de menor mida són emprades amb freqüència en activitats eqüestres per a nens i en teràpies assistides, gràcies al seu caràcter dòcil i predictible. Alguns ponis assilvestrats mantenen comportaments similars als dels cavalls salvatges.
Com a subespècie domèstica, el poni no es troba sota amenaça global, però moltes de les races tradicionals estan en declivi a causa de la mecanització del camp i la pèrdua d'usos rurals. Races com l'Exmoor, Dartmoor, Asturcón o Garrano han estat incloses en programes de conservació genètica per entitats nacionals i internacionals. Tot i que l'Equus ferus caballus no està avaluat per la Llista Vermella de la UICN, el seu ancestre salvatge directe (Equus ferus) està catalogat com a “En perill” a causa de la pèrdua d'hàbitat i la hibridació. Alguns ponis viuen en semillibertat en reserves naturals com el New Forest (Regne Unit), on compleixen funcions ecològiques importants, com el control del matoll i el manteniment de pastures obertes. En aquests casos, la seva gestió inclou seguiment veterinari, control de natalitat i protecció davant del trànsit rodat. Les organitzacions de races pures promouen el registre genealògic, la cria ètica i la recuperació de llinatges tradicionals.
La paraula “poni” no indica una espècie diferent, sinó una categoria de mida dins del cavall domèstic.
Els ponis Shetland, originaris de les illes del mateix nom, poden fer menys de 90 cm d'alçada.
Tot i la seva mida, són increïblement forts: alguns poden arrossegar fins al doble del seu pes corporal.
El seu pelatge hivernal és molt més dens que el dels cavalls, cosa que els permet viure a l'aire lliure durant tot l'any.
En moltes cultures antigues, els ponis eren considerats símbols de força, resistència i lleialtat.
L'Exmoor pony és una de les races més antigues i pures d'Europa present des de l'Edat del Ferro.
Són excel·lents companys per a teràpies assistides per animals, especialment amb nens o persones amb diversitat funcional.
Els ponis tenen gran capacitat d'aprenentatge i poden fer exercicis de doma o salt a petita escala.
En zones rurals europees se'ls feia servir antigament per treballar en mines per la seva resistència i mida reduïda.
Són extremadament longeus: hi ha registres de ponis que han viscut més de 45 anys.
En estats com Califòrnia o Galícia, alguns grups de ponis viuen en semillibertat sota supervisió.
Tenen fama de tossuts, però en realitat avaluen amb cura el seu entorn abans d'actuar.
Se'ls pot ensenyar a estirar carros, fer passejades turístiques o fins i tot feines de pasturatge.
A Escòcia i Gal·les, encara s'empren en festivitats locals o com a muntures tradicionals.
Els ponis s'han adaptat fins i tot a climes extrems com els de Mongòlia o Islàndia.
La cruïlla entre poni i cavall gran dóna lloc als anomenats cob o races intermèdies, molt utilitzades en doma clàssica.
Algunes races, com el poni de Java, s'han adaptat a selves humides i terres volcànics.
Actualment, hi ha federacions específiques per a ponis dins del món eqüestre, amb campionats internacionals.