L'ànec crioll és una espècie robusta d'anàtida, notable pel seu aspecte inconfusible: cos voluminós, bec recte, potes fortes adaptades a caminar i nedar, i pell nua berrugosa de color vermell a la cara del mascle. El plomatge és majoritàriament negre amb reflexes metàl·lics verds o porpres, i taques blanques a les ales. Aquesta espècie mostra un dimorfisme sexual acusat: els mascles són molt més grans i presenten carúncules facials més prominents. S'adapta bé a hàbitats humits, però també habita zones rurals i urbanes on hi hagi cossos d'aigua. La seva fisiologia és eficient: el seu metabolisme permet aprofitar una dieta omnívora i sobreviure en entorns modificats per humans. Posseeix una tolerància destacable a la calor i és capaç de fer niu en arbres, troncs buits i cavitats, mostrant una notable flexibilitat ecològica. La seva domesticació ha donat lloc a línies genètiques seleccionades per docilitat, mida o producció càrnia.

L'ànec crioll és una au principalment terrestre i diürna, que sol moure's en parelles o petits grups familiars. No és migratòria, encara que en estat silvestre pot fer desplaçaments locals. A diferència d'altres anàtides, és silenciós: els mascles no emeten graznits, sinó xiulets, panteixos o esbufecs per comunicar-se o foragitar. Les femelles emeten suaus sons guturals per trucar a les seves cries. En època de cria, els mascles es tornen més territorials, desplegant rituals de seguici que inclouen moviments de cap, vibracions del plomatge i desplegament de l'ala. Nidifiquen en llocs elevats, cosa que els protegeix de depredadors terrestres. Durant el dia alternen banys, alimentació i descans. Són aus intel·ligents i alertes, capaces de reconèixer persones o rutines diàries. El seu comportament en captivitat varia en funció de la socialització i el maneig. Encara que solen ser pacífics, els mascles es poden mostrar dominants davant d'altres ànecs o aus més petits.

L'ànec crioll està classificat per la UICN com a espècie de “Preocupació Menor” a causa de la seva àmplia distribució, tolerància ecològica i poblacions tant silvestres com domèstiques estables. A la seva àrea nativa, des de Mèxic fins al nord d'Argentina, és present en hàbitats naturals i zones rurals. En canvi, les poblacions introduïdes (EUA, Europa, illes del Pacífic) poden comportar-se com a espècie invasora, generant competència amb anàtides natives i fins i tot hibridació amb l'ànec real (Anas platyrhynchos). Tot i que no està inclosa en programes internacionals de reproducció controlada, la seva cria és comuna en comunitats rurals per la seva carn i el seu comportament dòcil. A zones urbanes i parcs, la seva presència pot augmentar per alimentació no controlada i manca de gestió poblacional. No figura a CITES excepte a l'Apèndix III per a Índia. La principal amenaça per a les poblacions salvatges és la pèrdua dhàbitat riberenc i la contaminació de cossos daigua.