El mico aranya de Geoffroy (Ateles geoffroyi) és un dels primats més grans del Nou Món, amb un cos esvelt, extremitats allargades i una cua premsil altament desenvolupada que actua com una cinquena extremitat. La seva morfologia està adaptada a la vida arbòria: l'absència de polzes oponibles els permet penjar-se eficientment i moure's amb rapidesa entre les branques. El seu pelatge pot variar de color entre negre, marró i vermellós, amb una característica màscara facial clara al voltant dels ulls. La seva dieta és predominantment frugívora, especialment centrada en figues, encara que també inclou fulles, llavors, flors i insectes. Són animals socials i intel·ligents que compleixen un rol clau en els ecosistemes com a dispersors de llavors. Es troben en boscos tropicals i subtropicals, principalment humits, amb alta densitat de vegetació, on aprofiten el dosser per desplaçar-se i alimentar-se. Tenen un baix índex reproductiu, cosa que representa una vulnerabilitat davant les amenaces humanes.

És un primat diürn i estrictament arbori, conegut per la seva agilitat i velocitat en desplaçar-se mitjançant braquiació, balancejant-se amb els seus braços i la cua premsil pel dosser forestal. Viu en grups socials complexos de tipus fusió-fissió, en què els subgrups se separen i reuneixen al llarg del dia segons la disponibilitat d'aliments. Les femelles solen abandonar el seu grup natal en assolir la maduresa sexual, mentre que els mascles romanen tota la seva vida al mateix grup. La comunicació es fa mitjançant vocalitzacions, postures corporals i expressions facials, incloent forts crits, gemecs i trucades d'alarma. Les relacions socials estan marcades per jerarquies i aliances, i s'observen interaccions freqüents com l'empolainament. Dediquen bona part del dia a l'alimentació, descans i vigilància de l'entorn. Són curiosos i intel·ligents, amb capacitat de resoldre problemes i memoritzar rutes alimentàries complexes.

El mico aranya de Geoffroy està classificat com a “En perill” (EN) per la UICN a causa d'una combinació d'amenaces severes que inclouen la pèrdua i fragmentació de l'hàbitat, la caça i el comerç il·legal. La desforestació per a cultius agrícoles, ramaderia i urbanització ha reduït dràsticament la seva àrea de distribució, aïllant poblacions i dificultant-ne la reproducció. A més, la seva captura per al trànsit de mascotes continua sent una pràctica comuna en algunes regions, tot i estar prohibida per la llei. La seva inclusió a l'apèndix I de CITES prohibeix el comerç internacional, cosa que reflecteix la seva vulnerabilitat global. Com que té un cicle reproductiu lent, amb una sola cria cada dos a quatre anys, les poblacions no es poden recuperar fàcilment. A diverses zones protegides s'han implementat programes de monitorització, educació i cria en captivitat (com l'EEP), però el seu èxit depèn de la protecció efectiva de l'hàbitat i del compliment de la legislació ambiental.