El conill comú és l'ancestre de tots els conills domèstics, dels quals n'hi ha al voltant de 80 varietats diferents. Els conills domesticats varien enormement en mida, tipus de pelatge, coloració i aparença general. A diferència de les llebres, els conills tenen orelles més petites i potes més curtes i menys fortes.

Els conills són animals gregaris i territorials. Si les condicions del sòl i la disponibilitat d'aliment ho permeten, prefereixen viure en grups grans i en complexos sistemes de caus. Una colònia típica consta de sis a deu adults de tots dos sexes. Les colònies presenten jerarquies de dominància ben definides, especialment importants per als mascles, ja que la seva posició determina quin mascle tindrà accés preferencial a les femelles. Són coneguts per la seva capacitat reproductiva, ja que poden criar durant tot l'any, encara que la major part de l'activitat reproductiva es concentra a la primera meitat de l'any. La gestació dura aproximadament 30 dies i la ventrada mitjana consta de 5 o 6 cries. Les femelles experimenten zel postpart i, per tant, poden tenir diverses ventrada cada any, encara que els avortaments espontanis i la reabsorció d'embrions són comuns (possiblement a causa d'estrès ambiental o social). Una de les raons de l'èxit reproductiu dels conills és l'ovulació induïda, on els òvuls s'alliberen únicament després de la còpula. Les cries neixen sense pèl, cegues i indefenses. La mare visita el niu només uns minuts al dia per alletar-les, però la llet és extremadament rica en nutrients. Les cries es deslleten a les quatre setmanes, arriben a la maduresa sexual al voltant dels vuit mesos i poden viure fins a nou anys. Tot i això, la taxa de mortalitat durant el primer any de vida sol superar el 90%.

Són generalment nocturns; passen el dia sota terra i busca aliment des del vespre fins a l'alba. Encara que solen ser silenciosos, els conills són capaços d'emetre forts crits quan s'espanten o es fan mal. Es comuniquen entre si mitjançant senyals olfactius i el tacte, i colpegen el terra amb les potes del darrere per advertir del perill.

En termes de supervivència global, el conill comú és un exemple d'èxit biològic i se situa molt lluny de les llistes d'espècies amenaçades. No només és valuós per als humans com a animal domèstic i de caça, sinó que les poblacions silvestres s'han establert amb èxit a moltes parts del món. No obstant això, una varietat de conill que es troba a illes de l'Atlàntic i la Mediterrània podria estar en perill.