La cabra domèstica és un mamífer artiodàctil remugador, descendent directe de la cabra salvatge d'Àsia (Capra aegagrus). Té una anatomia adaptada a entorns variats i una alimentació de baixa qualitat nutricional, gràcies al seu estómac amb quatre compartiments que li permet fermentar la cel·lulosa. El seu cos és compacte, àgil i musculós, amb potes fines però fortes, adaptades a terrenys rocosos i accidentats. Presenta una gran diversitat morfològica segons la raça, des d'exemplars de 20 kg fins a més de 100 kg. El dimorfisme sexual és notable: els mascles solen tenir una barba prominent, banyes més grans i una mida més gran que les femelles. Les pupil·les rectangulars els atorguen una visió panoràmica excepcional, útil per detectar depredadors. El sistema tegumentari mostra variacions de color i densitat del pelatge segons la regió d'origen. Al llarg dels mil·lennis, la cabra ha estat seleccionada per a diversos usos: llet, carn, pell, companyia o maneig del paisatge.

Les cabres són animals socials, exploradors i intel·ligents, amb una estructura social basada en jerarquies. Viuen en grups organitzats per sexe i edat, on les femelles solen liderar els moviments del ramat i els mascles competeixen per la dominància, especialment durant l'època reproductiva. El seu comportament és diürn i presenta pics d'activitat al matí i cap al tard. Són enfiladisses nates, capaces d'escalar pendents costeruts i caminar per cornises estretes, cosa que els permet accedir a recursos vegetals difícils per a altres herbívors. En estat assilvestrat, poden formar grups mixtos i establir territoris temporals segons la disponibilitat d'aliment i de refugi. Les cabres es comuniquen mitjançant balits, gestos corporals i postures; també utilitzen el marcatge amb orina i feromones, especialment els mascles durant el zel. La seva curiositat natural i capacitat d'aprenentatge els permet adaptar-se fàcilment a entorns humans, cosa que n'ha facilitat la domesticació global.

Com a espècie domèstica, la cabra no està amenaçada a nivell global; al contrari, és una de les espècies ramaderes més importants del món, amb més de mil milions d'individus distribuïts a tots els continents. Tot i això, l'assilvestrament de cabres en ecosistemes sensibles ha causat greus danys ecològics, com l'erosió del sòl, pèrdua de vegetació nativa i desplaçament d'espècies endèmiques, especialment a illes. A regions com Canàries, Hawaii, Nova Zelanda i Galápagos, s'han implementat programes d'eradicació o control poblacional. Les races autòctones, com la cabra palmera o la murcià-granadina, estan amenaçades per la hibridació i l'abandó del pasturatge tradicional. Encara que la cabra no està llistada a la CITES ni avaluada com a espècie salvatge per la UICN, sí que hi ha programes de conservació genètica i maneig sostenible en zones rurals. Aquestes iniciatives protegeixen la diversitat genètica i els coneixements associats a la seva cria.