Conseqüències del mascotisme

En animals salvatges
Un dels guacamais Shamrock que viuen a Safari Mallorca va ser mascota durant molts anys. Com moltes psitàcides (lloros i guacamais) mantingudes com a mascotes, va desenvolupar una estereotípia anomenada “picatge”, consistent a arrencar-se les plomes a causa de l'estrès, la solitud o la manca d'estímuls adequats. Aquesta conducta és comuna en lloros criats sense companyia o en entorns poc enriquits. Des que va arribar a Safari Mallorca, es va iniciar un procés de rehabilitació acurat basat en enriquiment ambiental: jocs, interacció social, estímuls sensorials i llibertat d'elecció. Amb el temps, va ser aparellada amb un altre guacamai com a principal estímul social, i avui realitza comportaments naturals com la construcció de nius i la incubació d'ous, signes clars de benestar. Aquest progrés, tot i que és lent, és fruit d'una estratègia centrada en el benestar animal individualitzat, que busca revertir les seqüeles del captiveri inadequat. Així, aquest guacamai és avui símbol de resiliència, cura responsable i segones oportunitats.